Història turìstica de Benidorm
L'Ajuntament de Benidorm va commemorar l’any 1993 el primer segle de turisme en la ciutat basant-se en el fullet turístic dels "Banys de la Mare de Déu del Sofratge", publicat el 1893, que constituïx el primer fullet turístic conegut de Benidorm, i que a més incloïa un dels primers “transfers” de la història del turisme, dut a terme des d'Alacant a través del "tren botija" que portava els primers visitants des de Madrid i Alcoi.
Al segle XIX Benidorm veia nàixer l’Hostal La Mayora (1865), si bé les primeres referències turístiques a Benidorm apareixen al llibre de Christian August Fischer “Quadre de València” publicat el 1803 en alemany i basat en el seu pas per València el 1798. Al llibre es descriu l'art de l'almadrava i es recomana Benidorm com a destinació ideal per a aprofundir en l'art de la pesca de la tonyina o la sardina.
El 1852, la Nova Guia del Banyista a Espanya d’Aureliano Maestre de San Juan, destaca Benidorm com un dels atractius del litoral alacantí i l’any 1853, Benidorm torna a aparéixer al Tractat de Fonts Minerals d'Espanya dedicat a l'incipient turisme de salut dels Banys de Busot.
La millora de les infraestructures viàries permet l'inici d'una nova activitat econòmica: el turisme. Durant la segona mitat del segle XIX obri les seues portes al públic el Balneari de la Mare de Déu del Sofratge, amb la finalitat d’atendre els viatjants d'Alcoi, Madrid i d'altres poblacions d'Espanya que visitaven Benidorm amb l'objectiu de prendre banys de mar.
Gràcies a la construcció de la nova carretera de Silla-Alacant i a l'arribada a Alacant del ferrocarril des de Madrid, l'activitat turística es va vore afavorida. El 1914 s'inaugura el ferrocarril de via estreta ─el conegut Trenet de la Marina─, que unix Alacant amb Altea i, en conseqüència, amb Benidorm.
A la dècada dels anys cinquanta es donaren dues circumstàncies vitals per a l'orientació definitiva de Benidorm cap a l'activitat turística. D'una banda, el 1952, l'Almadrava del Racó de l’Oix cessà definitivament la seua activitat com a conseqüència de les escasses captures, cosa que va perjudicar les nombroses famílies que depenien de la pesca per guanyar-se la vida; no obstant això, d'altra banda, el 1956 l'Ajuntament aprovà l'ordenament urbanístic del municipi amb la pretensió de crear una ciutat concebuda per a l'oci turístic a base de carrers ben traçats i d’àmplies avingudes seguint la configuració natural de les platges.
El Pla General de 1956 configurava el traçat del Benidorm tal com es coneix als nostres dies. Es tractava d'una concepció horitzontal, basada en una línia més clàssica d'edificis de baixa altura com els apartaments, xalets i hotels que es van construir des d'aquell precís instant fins als primers anys de la dècada dels seixanta.
L'impulsor del Pla General de 1956 va ser l'Alcalde Pedro Zaragoza i Orts, encara considerat un visionari per moltíssims tècnics en turisme pel projecte que va dissenyar per a la ciutat. A més, va ser el primer Alcalde a Espanya que va permetre l'ús del biquini durant els seus 17 anys de mandat i va posar en marxa un genuí pla de promoció, que mitjançant el Festival de la Cançó va portar la imatge turística de Benidorm a la resta del món.
El Festival de Benidorm i la seua Història
El cantant més exitós i internacional d'Espanya, Julio Iglesias, va guanyar l'edició de 1968, i va ser l’imatge estel·lar del festival en les edicions de 1969, 1973 i 1975. Així mateix, el Dúo Dinámico es va encarregar de tancar el festival en l'edició de 1962; van tornar novament en la de 1981 i van participar en diverses edicions, fins que el 1977 finalment aconseguiren la seua desitjada "Sirenita de Benidorm" gràcies al tema "Aléjate".
Tal va ser l'èxit aclaparador del certamen que inclús va comptar amb el seu propi llargmetratge titulat "Festival de Benidorm" amb Conchita Velasco, Carmen de Lirio i Manolo Gómez Bur. Des de llavors Benidorm s'ha convertit en escenari cinematogràfic de més de 300 pel·lícules. La primera que es va rodar a Benidorm va ser «Alba de América» el 1951. Menció especial per a una de les pel·lícules més famoses del cine espanyol: «Huevos de Oro» dirigida per Bigas Luna el 1993 i protagonitzada per Maribel Verdú i l'oscaritzat Javier Bardem.
A finals de la dècada dels cinquanta assistírem a la revolució “motoritzada” del SEAT 600, que vingué acompanyada per un nou paradigma cultural i costumista introduït en esta ocasió per les xiques franceses, que alienes a les prescripcions morals de l'època, vestien vestits de bany de dues peces anomenats biquinis, com a homenatge a les proves nuclears que el govern francés realitzava en aquell moment a l'Oceà Pacífic a l'atol·ló del mateix nom.
A pesar de a les reticències socioculturals quant a la vestimenta de la peça en qüestió, se va anar generalitzant gradualment entre les banyistes gràcies, entre altres causes, a la influència dels hotels, que van contribuir a la relaxació dels costums i a la fidelització de la clientela que, en gran nombre, van passar de ser hostes de l'hotel a propietaris d'apartaments o xalets.
Durant la segona mitat de la dècada dels seixanta, començaren a treballar a Benidorm els primers touroperadors britànics que portaven grups a través de l'aeroport de Manises. Aprofitant els preus i el bon clima durant tot l'any, es dugué a terme el primer intent de desestacionalització de l'activitat turística.
El març de 1970 els touroperadors començàren a operar amb vols xàrter a través de l’aeroport de L’Altet, que acabava de ser inaugurat. La gran demanda de places hoteleres va provocar una ràpida construcció d'hotels entre el 1971 i el 1973, per la qual cosa Benidorm va arribar al seu màxim desenvolupament vertical durant eixos anys ja que gran part dels gratacels que es van construir en un temps rècord van ser hotels gegants anomenats "hotels-fàbrica".
Actualment, Benidorm manté un excel·lent nivell d'ocupació hotelera, tant a l'estiu com a l'hivern gràcies al que es coneix com a turisme de la tercera edat.
Després d'este breu viatge per la història del desenvolupament turístic de Benidorm, podem afirmar que l'atribut de sol i platja continua sent el producte estrela de Benidorm, si bé s'aprecia una aposta per la gamificació i la diversificació del producte turístic, incorporant noves ofertes complementàries (parcs temàtics, golf, salut i bellesa, esports nàutics, turisme de congressos i incentius…) així com un esforç constant de renovació i d'adaptació permanent a les noves exigències de la demanda, tot això amb la finalitat de mantindre la seua competitivitat i el seu posicionament com a destinació líder indiscutible al mercat turístic nacional i internacional.
