AVÍS SOBRE L´US DE GALETES: Aquest web fa ús de galetes per tal de recopilar dades estadístiques anònimes d´us del web i de millorar el funcionament i personalitzar l´experiència de navegació de l´usuari. Acceptar Mes informació
A+ A-
  1. Visit Benidorm,
  2. Descobrix Benidorm,
  3. Sostenibilitat,
  4. Parc Séquia Mare
tornar

Parc Séquia Mare

Interes historic i un alt valor cultural i patrimonial al territori per on passa el seu recorregut.

Puedes descargar los folletos aquí:

 

El Rec Major de l'Alfas*, conegut popularment com la Sequia Mare, es un sistema de regadiu historic, patrimoni hidraulic i arqueologic. Esta construcci6, impulsada i executada per la possei:dora de la Senyoria de Polop, Beatriz Fajardo y Mendoza, es remunta al segle XVII i es una gran obra per a l'epoca.

Primer es va denominar Nau Rec i posteriorment Rec Major de l'Alfas. Te un tracat que forma part del paisatge singular i caracteristic d'aquesta zona mediterrania. A mes, aporta un interes historic i un alt valor cultural i patrimonial al territori per on passa el seu recorregut. Segons la Carta de Poblament, la data de l'inici de les obres va ser l'any 1659 i a l'abril de 1666 ja havien acabat.

*L'antic toponim A/fas, que significa "terra nova" o "horta", fa referencia a una antiga partida de Polop que queda dividida entre els municipis de Benidorm i l'Alfos de! Pi.

Segons els documents de 1668, la nova sequia tenia una longitud de mes dos llegues i mitja i portava l'aigua des de! barranc de Polop, concretament des de la font de! Salt, fins a l'Alfos de Baix o Benidorm (!es actuals partides de Benidorm de: la Lloma, el Saltet, Coves, l'Almafra, San<;:, el Cabut, la Mitja Llegua, el Tossalet de la Guarda i la Foia Manera).La sequia es va prolongar fins al nucli urba de Benidorm. En els estatuts de

!'any 1927, Ordenanzas y Reglamentos. Comunidad, Sindicato y Ju rad o d e/ Ri ego Mayor d e Alfaz d e / Pi y Ben i d o r m, s'especificava que la seua longitud era de 18km i 780 m.

La instauraci6 d'un sistema agricola de rec que recorria Polop, Xirles, La Nucia, l'Alfos del Pi i Benidorm va fer que les terres d'estos pobles es tornaren rendibles i atragueren nous pobladors. Es aixi com es va garantir la prosperitat de la ciutat durant els 300 anys seguents: es regaven els camps, es movien els molins, s'omplien els aljubs de les cases i es va facilitar el desenrotllament de les poblacions de la comarca.

La primera font ornamental de Benidorm va ser la del Pare d'Elx. Es va construir al febrer de 1960 per a celebrar la creaci6 de la primera xarxa de subministrament d'aigua potable a les llars. Fet que va significar el final de la utilitzaci6 de la Sequia Mare per a consum huma en el nucli urba.